Dijous, 15 de juny de 2023
04:53 h Em desperto, la pau i tranquil·litat és increïble, no se sent res, fa una fresqueta molt agradable, això és el paradís!
Cap a les 06:00 h em llevo, pujo i saludo als que ja hi són per la cuina, mig adormits estem, però amb moltes ganes aquest primer dia. Faig un cafè, una torradeta de Nutella i tot seguit, preparo la motxilla, preparo l’entrepà, fruita, aigua, etc.
07:30 h Sortim per la porta de l'apartament, ens dirigim cap a la ruta prevista en direcció a la Vall d'Incles, encara que ara mateix no sabem que no serà possible, estan fent obres i el carrer d’accés el tallen entre unes hores determinades, així que passem al pla B: Pic de la Serrera.
Se'ns ha creuat un cérvol davant del cotxe, ostres!, seguidament la cria petita, un cervató petit, ha sigut un miracle que no els atropellem!
Aparquem per sota del Refugi dels Cóms de Jan, entre el riu Meners i el riu Jan, allà iniciem la pujada cap a l'estany de Ransol, fa una fresqueta agradable, anem aquests primers minuts amb una motivació colossal, endevinant de fons el circ de Meners, entre la immensitat d’aquests paratges. Pararem per treure roba, menjar una fruita, posar crema, cadascú amb les seves necessitats.
Maquíssima la Gentiana Verna o Pastorella ben blava i florida.
D'aquesta manera, arribarem al cap de la Serrera, allà una part del grup seguirem per pujar el cim, i altres no, pel camí coincidim amb una noia que puja a una velocitat supersònica, la qual, no entra dins les nostres capacitats mentals, ni físiques. Bufa molt de vent, hem coronat el pic de la Serrera. (2.913 m)
Les vistes són més que enlluernadores, de pel·lícula, fem fotos, estem entusiasmats, satisfacció salvatge.
Baixem i tornem a estar plegats els vuit, a patir d’aquí, dubtem si fer una ruta o altra que serà més llarga, les opinions són diverses i malauradament, ens dividim.
En Miquel s’ha fet un cop al genoll esquerre, li sagna una mica, però diu que no és res. Continuarem baixant, sense trobar cap sender, corriol o drecera, anem bastant a través, amb dificultat, per acabar arribant al Refugi de la Vall del Riu.
Ara ja amb més vegetació, agafem el camí sense dificultat, és tot un plaer aquest senderol, ara passegem plàcidament i baixem direcció Els Plans, també veiem al fons el pont Tibetà de Canillo. Però no agafarem aquesta direcció, girem cap Els Plans i d'allà El Tarter.
Hi ha un groc que atapeeix zones amples de la planta de Rovell d'ou, maquíssima en aquesta època.
L'altre grup ha arribat una mica abans, no gaire, malgrat tot, han aprofitat per comprar alguna cosa al supermercat, finalment, meritíssima dutxa, cerveseta (estiraments) i gaudir entre nosaltres, xerrar, obrim el vinet Encanteri, què és bo!
Avui tindrà una dedicació exclusiva per elaborar una Truita amb majúscules, impressionant, el sopar serà ple de molts més productes variats i vins, la coca no serà del gust de tothom, encara que acompanyada de vi, després una mica de xocolata, ratafia...
Comentem la jornada, les etapes que vindran, la incògnita de la política local, etc. Encara que tot, agafarà un sentit únic, experiències pretèrites, un enyorament de l’any de la picor!, de quan eren més joves, quan indaguem, experimentem i potser algun dia, alguna vegada, prens tripis!
També esmentem els col·legues de viatge, que desitgem l’any vinent estiguin entre nosaltres.
Estem junts, parlem, benestar i riures, molts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada